La vida a pagès durant la primera meitat del segle XX no s'assemblava gaire a l'actual. Encara no havia arribat la mecanització al camp, i la rutina del treball i de les tradicions passaven de generació en generació amb pocs canvis. Segar i batre, espellofar el blat de moro, llaurar, portar el bestiar i l'aviram al mercat per vendre'l eren tasques pròpies de la gent de pagès. Una gent que vivia amb poques comoditats (sovint sense aigua corrent, ni electricitat), però que sabia treure tot el profit del poc que tenia i que guanyava.Vuit persones de la comarca d'Osona que van viure bona part de la seva vida a pagès ens expliquen, a través de records i anècdotes, com era el dia a dia del món rural d'abans, un món que s'acaba, que era dur però que també tenia moments envejables.