Entremig d'aquelles dramàtiques convulsions van destacar molts militars, entre els quals cinc catalans: Eduardo López de Ochoa, Domènec Batet, Felipe Díaz Sandino, Vicenç Guarner i Frederic Escofet. Tots ells arrossegats pel remolí que va arruïnar les seves vides.

»La revolta del 1936 va ser diferent de les altres. Hi va haver tants militars que no van saber complir el seu deure que van destrossar l'aparell de la força pública. Es van revoltar dient que volien acabar amb el perill de la revolució obrera i van acabar amb l'Estat. Llavors, va esclatar la revolució obrera, que havia estat impossible fins en aquell moment. La revolta militar també va posar fi a l'intent de Revolució liberal que havia suposat la República. A Catalunya, al seu lloc, va sorgir un poder anarquista. Els militars republicans destinats a Catalunya s'havien oposat als seus companys sublevats contra l'Estat. Van guanyar la batalla, però la República, la Generalitat i la seva revolució democràtica van saltar enlaire. La Segona República va quedar sense músculs i morí entre la revolta dels uns i el caos dels altres.»