La millor manera de saber qui som és saber com ens veuen els altres. Aquest és el leit motiv de La bruixa de Portobello. Athena, la bruixa, ha estat brutalment assassinada. Qui ho ha fet? Per què? Al llarg de les pàgines del llibre una mà invisible descabdella els envitricolls d'una vida plena de matisos. A manera de peces d'un trencaclosques, els testimonis subjectius de les persones que l'han coneguda confegeixen una biografia que mai no arribarà a ser completa.
Un seguit d'opinions contrastades ens revela el cicle vital d'una personalitat polièdrica. Tantes variables per a una sola persona! Athena, la nena abandonada; Athena, l'estimada; Athena, la incansable estudiosa de l'espiritualitat; Athena, que es busca a si mateixa i els seus orígens en un viatge al centre de l'ànima que engloba la descoberta personal i la d'altres països i cultures. Però, qui era, en realitat Athena? Els uns, la titllen d'aprofitada, els altres, de santa. I totes dues versions poden encaixar en una mateixa persona perquè les persones som duals, i tots tenim un bessó de llum, i un de fosc. La potenciació de l'un o de l'altre ens determina, i determina la nostra relació amb els altres. La missió, sempre la mateixa: fer camí cap a la llum.