A mesura que ens anem acostant a la celebració del tercer segle de la caiguda de Barcelona, el nombre de llibres dedicats a analitzar els fets i les seves conseqüències comença a fer-se cada vegada més nombrós.

És el cas d'aquest llibre. «Sentir l'onze de setembre» es presenta com un llibre commemoratiu del trentè aniversari de la primera manifestació autoritzada, la celebrada l'any 1977. Però la intenció, crec que força evident, és començar a utilitzar el filó de la gran fita del 2014 -molt em temo que en sentirem a parlar tant de la fita històrica que al final ens la trobarem fins i tot dins la sopa.

El llibre es centra en tots els efectes que va tenir per a la ciutat de Barcelona la derrota militar i l'ocupació per part de les tropes borbòniques espanyoles i franceses. I també recupera totes aquelles restes i espais de la Barcelona de començaments del segle XVIII que encara perviuen, tot mostrant quina era la seva utilització anterior i posterior al 1714.

Espais com el Pla del Palau, el Barri de la Ribera (Santa Maria del mar, el Fossar de les Moreres, el Born), el Quarter o Barri de Sant Pere, la Ciutadella. Així per exemple ens serveix per descobrir la ubicació de la Seca, la casa d'encunyació de monedes que es troba al carrer de Flassaders, 21, o la cara d'un Almogàver que hi ha al mateix carrer.

Un llibre farcit de detalls que farà les delícies dels que estan interessants en la història de la ciutat de Barcelona en particular i del país en general.

De la contraportada:

Diem, encara que sigui mentida, que la guerra de Successió té el punt final a la diada de l'Onze de Setembre de 1714, la jornada de sagnants combats.

A banda de les bufetades que es venten les potències implicades, en aquesta guerra són molt importants les negociacions, tant si són afers públics -com els tractats d'Utrech i de Rastatt- com secrets, que són els més interessants. Els catalans som només moneda de canvi en aquests acords i deliberacions i, molt elegantment, els estats europeus reunits no ens permeten de participar-hi. Rebecs, sorprenem tothom amb una escena final inesperada: la molt cruenta batalla de Barcelona.

Malgrat les tones d'oblit que s'han abocat sobre el país i la ciutat després de 1714, passejar avui per determinats indrets de Barcelona ens fa sentir l'Onze de Setembre.

La memòria és present.

Podem sentir a prop l'eco de la cridòria de la bullanga vuitcentista, que ressona encara, i descobrir la mòbil nuvolada de fum pudent de les velles locomotores. Més enllà ens plantem al lloc de pas dels bastaixos traginant mercaderies al port i sentim les olors i els renecs que els acompanyen. Al nas i la gola notem la picor acre del salnitre de la pólvora cremada i ens arriben els crits dels nostres oficials animant-nos a la defensa de les nostres Constitucions i Llibertats.

Barcelona és més que un espai de la memòria, és l'escenari de l'Onze de Setembre.