Múltiple ha estat per a Reyna Pastor el lloc del camperol. Ha estat un lloc físic, on conrear i on habitar, però també un lloc als boscos i als erms; un espai de lluita i de cooperació, un lloc social: en la comunitat i en les estructures familiars, a les xarxes del poder feudal i en les formes de solidaritat local. Ha estat un lloc construït des del conflicte i la resistència, en la identitat -o, molt millor, en la consciència de classe- i en la diferenciació interna; des de baix, atribuint a la comunitat, a la família i al camperol mateix la capacitat d'elaborar estratègies i d'utilitzar recursos propis, no només d'encaixar com a subjecte inerme l'acció senyorial. Tots aquests aspectes poden haver-se convertit en tòpics en excés en aquests moments, però no ho eren en absolut fa trenta anys, i menys encara al si de la historiografia sobre l'edat mitjana hispana. Identificar problemes, replantejar preguntes, aplicar una nova mirada a camins trillats, desbrossar les fonts, enriquir els models d'anàlisi, posar-los en moviment i treure a la llum les seues forces interiors, han estat els moments clau en el procés de reflexió històrica que, contracorrent en alguns moments, va emprendre Reyna Pastor fa ja molts anys. Reyna Pastor (Buenos Aires, 1925), descendent directa d'espanyols i alumna de Claudio Sánchez Albornoz, ha estat professora a la Universitat de Buenos Aires, en la càtedra d'Història Social, ocupada per José Luis Romero, i a la Universitat Nacional de Rosario. En aquella època, en la qual va viatjar amb freqüència a Europa, va ser becària en l'École donis Hautes Études en Sciences Sociales i professora associada a la Universitat d'Aix a Provence, en el departament dirigit per Georges Duby. De la seua etapa argentina destaquen les obres "Conflictos sociales y estancamiento económico en la España medieval" i "Del Islam al Cristianismo. En las fronteras de dos formaciones económico-sociales: Toledo, siglos XI-XIII". Després del cop d'estat militar, Reyna Pastor va emprendre el 1976, com tants altres argentins, el camí de l'exili polític, deixant a Argentina nombrosos deixebles. Des de llavors rau en Espanya, on ha estat professora de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid i, des de 1987, del departament d'Història Medieval del Centre d'Estudis Històrics del CSIC, institució de la qual havia sortit, cinquanta anys enrere, Claudio Sánchez Albornoz camí de l'exili argentí. De la seua etapa espanyola destaquen "Resistencias y luchas campesinas en la época del crecimiento y consolidación de la formación feudal", l'obra que més influència ha exercit en el medievalisme espanyol, i tres llibres de treball en equip, un d'ells, "Transacciones sin mercado. Instituciones, propiedad y redes sociales en Galicia", traduït a l'anglès.