No tinguem por és una reflexió lúcida sobre la situació de la llengua catalana al nostre país des d’un punt vista pragmàtic i molt original. Sílvia Soler compara el català amb un nen malalt i els catalans amb els pares que l’han de cuidar. Partint d’aquest símil tan visual, i amb uns arguments molt positius presenta una teoria per fer créixer aquesta criatura malaltissa en condicions adverses. Al capdavall, el que vol l’autora i segurament tots els catalans és «una llengua viva i sana, que serveixi per llegir Gabriel Ferrater i per anar a plaça, per escriure articles i per animar un equip de bàsquet, per enamorarse i per fer discursos». Per això cal engrescar tothom a apuntar-s’hi perquè «aquesta criatura de salut delicada però de vitalitat demostrada és el nostre futur».