Aquest és un llibre diferent, que ens narra episodis de la història de Catalunya des d'una perspectiva insòlita. A través d'alguns personatges prou coneguts i d'altres que no ho són tant, fa la crònica de la rebel·lia catalana. D'aquells que no van acceptar els límits del pensament oficial i que, en transgredir-los, van obrir camins.
Gent com Ramon Llull i Arnau de Vilanova, l'abat Oliva, Gaudí i Cerdà, Ali-Bey i Sinibald de Mas, Antoni Puigblanch o Eduard Toda, entre molts d'altres.

El fil secret de la història és una apassionant visió de Catalunya a través dels esoterismes medievals, dels alquimistes i els bandolers; de la cultura popular, els mites i les llegendes del període de la Decadència; dels primers científics, dels genis i els precursors dels segle XIX, que van ser l'autèntica Renaixença:
i dels perdedors en el moment que Catalunya recobra el poder al segle XX. I també de com aquell fil tènue de la inquietud heterodoxa continua present en la convulsa societat del 1900.

És ben bé la història que no ens han explicat prou, perquè la història oficial volia i vol un país ben endreçat, sense gaires passions, sense transgressions. Però són els creatius i els rebels els que sovint ens justifiquen.

Amb molta informació però escrit de manera planera i desacomplexada, aquest llibre de Patrícia Gabancho és també una interrogació indirecta sobre la Catalunya d'avui.
L'autora d'El preu de ser catalans ens torna a oferir un llibre original i ple de suggeriments.

Patrícia Gabancho
(Buenos Aires, 1952) és periodista i escriptora. Ha publicat una dotzena de llibres sobre cultura catalana, urbanisme, Barcelona i història de Catalunya. És col·laboradora habitual de diferents publicacions (diaris i revistes) i de tertúlies radiofòniques i de televisió. Realitza, a més a més, una constant tasca de difusió cultural a través de conferències, xerrades i debats.

El seu últim llibre, El preu de ser catalans, ha tingut una difusió notable i ha generat una fecunda polèmica sobre l'estat de la cultura catalana i les polítiques culturals.
Altres títols recents són La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959), de converses amb els protagonistes, i La batalla de l'Estatut, sobre els cents últims anys de relació entre Catalunya i Espanya, amb especial atenció sobre el procés de redacció de l'Estatut aprovat el 2005 al Parlament de Catalunya i la posterior negociació amb l'Espanya teòricament plural.