A mig camí entre l'obra acabada i el document d'arxiu, aquests Quaderns de guerra mostren el procés de consagració d'una escriptora.

Text de contraportada

Els Quaderns de guerra, escrits entre el 1943 i el 1949, són la part més excepcional dels arxius que Margerite Duras va cedir a l'IMEC (Institut Mémoires de l'Edition Contemporaine) el 1995, i la seva publicació dóna accés avui dia a un document autobiogràfic únic que és també un testimoni preciós de la feina de l'escriptora en els seus inicis. Malgrat el títol que Marguerite Duras va posar en el sobre que els contenia, els quatre quaderns són molt més que un retrat de la guerra. S'hi poden trobar, de fet, relats autobiogràfics on evoca els períodes més crucials de la seva vida, sobretot de la seva joventut a Indoxina; esbossos de novel·les que estava escrivint en aquell moment, com Un dic contra el Pacífic o El marí de Gibraltar; o el relat original del que més tard es va convertir en La Douleur, publicada a França el 1985. Deu "altres textos" inèdits, contemporanis a la redacció d'aquests quaderns, completen el retrat d'una obra que neix i comencen a perfilar l'arquitectura primitiva de l'imaginari durassià.