Bartomeu Fiol, sens dubte un dels poetes més importants del panorama actual de la literatura catalanes (o "la figura més original, més radical i més innovadora" d'aquesta literatura, com afirma D. Sam Abrams al pròleg que encapçala el present volum), va portar, entre l'1 de juliol de l'any 2000 i el 28 de febrer de 2002, un dietari (o un quadern d'escriptor, com també el defineix el seu autor) amb la intenció de preparar i deixar constància d'una estada acadèmica a Anglaterra, que finalment es va frustrar.

Circumstàncies al marge, el resultat de l'experiència és Entre Cavorques i Albió, Un dietari, un esplèndid testimoni en primera persona de la tasca intel·lectual d'un escriptor. Així, tenim ocasió de llegir-hi tota mena de reflexions, apunts, aforismes i aproximacions relatives a lectures, projectes literaris, processos de creació i, en fi, tot allò que té a veure amb els avatars i l'alta exigència que necessàriament es vinculen amb la creació literària i amb la figura del lector, que Fiol no es cansa de reivindicar. Refinat, contundent i fecund, aquest llibre confirma també Bartomeu Fiol com un magnífic prosista.

Bartomeu Fiol, Descalç
Nat o nascut a la molt noble Ciutat de Cavorques en temps de la República (1933), lector molt abans i molt més que escriptor, tot i tenir publicats 18 títols de poesia, que han precedit el present dietari de feina, i encara tenir inèdit "Quòdlibets de quòndams coetanis". Concep la poesia -la parenta pobra- com una via de coneixement per a trobar qualque mica de veritat, per limitada que sigui. I creu que el nostre vertader problema no és la manca de formes, sinó la manca d'idees. Col·labora des de fa molts d'anys amb el Diari de Balears, el qual li va publicar, el 2005, un recull dels seus articles: Sobre la parenta pobra i altres escàndols (1996-1999).