El Vaticà va dictar el 15 de juny de 1995 un decret insòlit pel qual cedia més de la meitat de la diòcesi de Lleida a la veïna de Barbastre, a pesar de vuit segles d'història i la voluntat dels feligresos. Consumada la segregació, un nunci acusat de corrupció va prendre la decisió fraudulenta de lliurar un centenar d'obres d'art del Museu de Lleida a la nova diòcesi de Barbastre-Montsó. La persecució a tota costa del botí ha evidenciat al llarg dels anys una cadena d'intrigues, conxorxes i irregularitats jurídiques que han implicat altes personalitats de l'Església i de l'Estat, amb un denominador comú: la catalanofòbia. El llarg contenciós no s'entén si no es parteix de la base que una de les diòcesis és catalana i que els polítics aragonesos busquen assimilar el territori de la Franja. L'Església espanyola ha apostat fort a favor de Barbastre. Ella i els seus enllaços vaticans han jugat sense cap rubor una partida que entrellaça religió i política, infal·libilitat i demagògia, per aconseguir els seus propòsits. Quan l'Opus Dei, que considera Barbastre el seu bisbat, va aconseguir una influència determinant a Roma, va ser el moment de llançar l'ofensiva definitiva, de la mà de cardenals i monsenyors vinculats a aquesta organització i a l'Espanya nacionalcatòlica. El front polític va ser també determinant. L'annexió es va produir quan el terolenc Juan Alberto Belloch va obtenir el 1993 la cartera de Justícia, la responsable de les relacions amb l'Església. La segona de Belloch en el ministeri, María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del govern espanyol a partir de 2004, va continuar la tasca del seu antic cap, si bé ja per aconseguir les obres d'art. Durant tretze anys, el Vaticà ha portat directament el litigi, fins al punt que la diòcesi de Barbastre ni tan sols ha tingut advocat. Res no és casualitat. El cas s'incardina en el setge del nacionalisme d'Estat contra la personalitat catalana i en la fagocitació de l'Església oberta i conciliar de Joan XXIII i Pau VI per la reaccionària de Joan Pau II i Benet XVI. La petita Lleida i el seu museu s'han trobat immersos en aquesta tempesa.