"De ben petits, les tardes dels estius / perseguíem la vida que era esquerpa". La persecució de la vida esquerpa comença en la infantesa i es perllonga al llarg de totes les edats, sembla venir a dir Jordi Julià amb aquest Planisferi lunar. I es produeix sempre en dobles direccions: la del present i la de la memòria, la del món extern i la de l'interior de l'individu: un individu, el qui ens parla en aquests poemes, que esmerça una quantitat admirable d'esforços en la tasca, mai del tot acomplerta, de conèixer-se a si mateix i de comprendre el temps que li ha tocat viure.

Constructor rigorós de versos memorables, poeta savi, Jordi Julià compareix sense màscares en el present llibre per oferir-nos una cartografia de l'enyor i del desig, és a dir: d'allò que fa que la vida mereixi el seu nom.