A finals de 2007, el doctor Jaume Rotés, metge reumatòleg, va picar a la porta de RBA amb una carpeta blava sota el braç. Eren uns quants, a la casa, que el coneixien. Alguns nhavien estat fins i tot pacients. Afable, murri, altíssim i elegant a lestil gentelman farmer, ens va demanar amb una gran modèstia que llegíssim els papers que ens deixava, als quals havia posat per títol Retalls, per si crèiem que eren publicables. Doncs bé, un cop llegits, aquests Retalls van resultar ser dun gran interès. No ben bé unes memòries, tampoc un conjunt de narracions a lús, eren més aviat un seguit descenes, destampes que configuren leducació sentimental dun home al llarg de totes les seves etapes vitals. Loriginal tenia un to certament crepuscular,

però la seva escriptura irònica i amb un punt de saludable ingenuïtat proporcionaven al lector una sensació reconfortant, la de ser copartícip duna vida viscuda amb plenitud i intensitat. Breu: la seva proximitat es podia ficar qualsevol lector a la butxaca. Així li ho vam comunicar i vam posar en marxa el procés dedició. Malauradament, el doctor Rotés no va poder veure publicat el seu llibre perquè va morir a començaments de 2008, setmanes després dhaver-lo conegut. La mestra Mariona Ferran, antiga pacient seva, ha tingut cura del text i lha corregit, i lescriptora Teresa Pàmies, balaguerina com ell, ha acceptat descriuren el pròleg. El publiquem, finalment, un any just després de la seva mort.