Aquest llibre és un paradigma d'anàlisi sociocultural de la concepció que els homes i les dones d'un racó de món - ni més remot ni més cèntric que el nostre- s'han donat d'ells mateixos i de llur relació amb la natura, de llur concepció del cos humà i de la malaltia, del coneixement i de les pràctiques medicinals que els fan el món més intel·ligible i la vida més arrecerada. És, doncs, l'estudi d'un coneixement i una praxi culturals, peró és també, gràcies a l'abundor i la riquesa dels materials documentats aplegats, transcrits, traduïts i anotats, una contribució de primer ordre a la documentació d'un saber ancestral sobre les virtuts dels recursos naturals de l'entorn en el qual fan vida els evuzok, d'un saber acumulat i transmès per generacions de generacions i de la seva codificació en un llenguatge creat, transmès i mantingut viu també per generacions de generacions.