Cineclub és un cant a la relació entre un pare i un fill en el difícil procés de l'adolescència, i resulta un relat autobiogràfic brillant i poc convencional. Els personatges són humans, propers, i a mesura que en el seu cineclub setmanal parlen de dones, música, feina, drogues, diners, amor i amistat, les seves vides canvien de manera sorprenent.

Text de contraportada

David Gilmour és un crític de cinema sense feina que intenta convèncer el seu fill Jesse, de quinze anys, que faci els deures. Quan s'adona que en Jesse està començant a veure el tema de l'escola com una cosa pesada i carregosa, ofereix al seu fill un tracte ben poc convencional: pot deixar d'anar a l'escola i no treballar ni pagar lloguer, però haurà de veure tres pel·lícules setmanals amb el seu pare. Setmana rere setmana, asseguts al sofà, pare i fill miren pel·lícules de tota mena, des d'Amor a boca de canó fins a La llavor del diable passant per Showgirls i pel·lícules d'Akira Kurosawa, Martin Scorsese, Brian DePalma, Billy Wilder, entre d'altres. Les pel·lícules els ajuden a parlar sobre la vida d'en Jesse i els seus petits drames sentimentals amb jovenetes volubles que li trenquen el cor a cada separació.