Resum Tots dos van excel·lir en les seves professions; tots dos van exiliar-se; tots dos van lluitar amb les seves armes, un arquet i un bisturí, per la pau; tots dos van ser candidats al Premi Nobel; tots dos van gaudir del reconeixement incondicional dels seus contemporanis; tots dos van defensar la democràcia, la llibertat i la dignitat de l'home; tots dos van mantenir una catalanitat insubornable. És difícil trobar-se amb dos catalans més universals que Casals i Trueta i que aquesta definició realment no sigui exagerada; és sorprenent constatar com només des de la fidelitat a un poble s'assoleix una projecció simbòlica a tot el món; és extraordinari descobrir que, per sobre de qualsevol altre consideració, van ser dos grans amics. Estimat doctor / Admirat mestre recull les cartes que s'han conservat de la correspondència entre tots dos amics. Es tracta d'un epistolari gairebé complet, on es poden anar resseguint esdeveniments com la reacció de Casals al conèixer la posició anglesa un cop acabada la II Guerra Mundial, l'obtenció de la càtedra d'Oxford pel doctor Trueta, l'inici dels Festivals de Prada, les peripècies de les campanyes del Nobel o l'estat de salut del Mestre, sempre amb Catalunya com a marc de fons. Una correspondència escrita per un artista i un científic, però on les paraules reflecteixen sentiments i anhels. Els autors Pau Casals (El Vendrell, 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973), músic. Va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món, aportant canvis innovadors en l'execució del violoncel. Com a director, va buscar igualment la profunditat expressiva.. El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l'exili i a residir, primer, a Prada i, després, a San Juan de Puerto Rico. Va escriure El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau. A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la llibertat i la dignitat humanes. Josep Trueta (Barcelona, 1897-1977), metge i cirurgià. Va posar en pràctica durant la guerra civil espanyola el mètode de tractament de ferides i fractures de guerra. El febrer de 1939 es va exiliar. Va establir-se a Oxford amb la seva família, on alhora que seguia desenvolupament el seu mètode, va formar part del Consell Nacional Català de Londres, sota la presidència de Pi i Sunyer. Va escriure The Spirit of Catalonia amb la vocació d'explicar el nostre país al món i va continuar la seva tasca d'investigació. Va ser catedràtic de la Universitat d'Oxford. Va tornar a Catalunya l'any 1966. Va morir a començaments de 1977. Fragments de les cartes: "El seu llibre (The Spirit of Catalonia) representa la més digna de les protestes dient a les nacions en qüestió, en la seva llengua, quin és l'esperit de Catalunya. Això a mi m'emociona, com hauria d'emocionar a tots els catalans capaços de sensibilitat patriòtica" (Pau Casals a Josep Trueta) "Vós, que per l'amor voleu evitar el carnatge, al costat (...) del pobre metge que s'ha passat un quart de segle intentant refer el que la brutalitat humana ha trossejat. I tots dos Catalans." (Josep Trueta a Pau Casals)