En la rica història de la irrigació en els països hispans, les sèquies comunals del sud-oest dels Estats Units representen un fenomen singular: com comunitats organitzades de regants, constitueixen les úniques autoritats públiques locals reconegudes per l'Estat. D'aquesta manera, es posa en relleu la capacitat de vertebració social comunitària que la distribució de l'aigua imposa, que a més vehiculen tota una cultura construïda a través dels segles, des de l'època colonial espanyola fins a la incorporació d'aquests territoris mexicans als Estats Units d'Amèrica. L'estudi dels regadius del riu Gran permet remuntar-se fins a l'herència andalusí importada pels colonitzadors espanyols, valorar la influència de les pràctiques de regadiu nadives i les pressions que ha suportat aquest sistema tradicional de gestió de l'aigua en època contemporània.