Detalles del libro

L'envelliment progressiu de la població i la crisi econòmica fomenten l'ús de les jubilacions anticipades per reduir els costos de personal de les empreses. L'increment de les prejubilacions com a mecanisme per ajustar plantilla suposa una veritable plaga, tant per als comptes públics com des d'un punt de vista social, ja que devalua el paper de l'experiència a la feina. Les previsions estadístiques que apunten un envelliment ràpid de la població, en part compensat per l'afluència d'immigrants, anuncien un increment amenaçador dela factura de les prestacions públiques, una situació a la qual contribueix també la tendència a avançar la jubilació.

La crisi econòmica accentua la presentació d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) que incluen majoritàriament mecanismes per incentivar el cessament de l'activitat laboral del més grans. En alguns casos, a partir de 48 anys.

El fet d'abandonar l'activitat laboral molt jove té de vegades efectes perniciosos per a la persona afectada, erosiona l'autoestima i suposa per al conjunt de la societat una pèrdua greu en la lògica transmissió dels coneixements. La jubilació en condicions econòmiques dignes és privilegi d'uns quants, generalment els que treballen en grans empreses. El que per a alguns és un retir daurat, per a la majoria esdevé tot just el principi d'un malson, el final d'una vida laboral que tendeix a ser menyspreada.