En la seva última obra, Txetxènia, any III (Quaderns Crema / RBA), Littell descriu en un llibre reportatge de gairebé 120 pàgines la vida quotidiana, ara que acaba el decenni, d'una minúscula república caucàsica que als anys 90 va gosar aixecar-se contra el poder del Kremlin per exigir la independència. Un dia a dia en el qual l'«aparent sensació de normalitat», els restaurants de sushi que serveixen peix cru -encara que sense estar del tot descongelat- i fins i tot els gratacels a mig construir de vint-i-tants pisos no aconsegueixen ocultar sota l'alfombra la rampant corrupció, les proporcions «estalinianes» de les desaparicions d'oponents polítics i la feblesa d'un règim polític que frega el «surrealisme espontani» i que es basa en una sola persona: el president prorús Ramzan Kadírov, en estret tàndem amb Vladímir Putin, primer ministre i home fort rus.
Jonathan Littell va ser cooperant a Txetxènia el 1996 i del 1999 al 2001, en plena guerra. L'anyá passat va aconseguir entrar al país amb una petició a les autoritats russes per entrevistrar el president txetxè, Ramzan Kadírov. Es va estar dues setmanes al país, circulant-hi lliurement i parlant amb qui va voler. Després durant tres mesos va mantenir entrevistes en algunes ciutats d'Europa, incloent-hi Moscou. D'aquí enva néixer una primera versió del reportatge, que després Littell va rescriure arran de l'assassinat de l'activista pro drets humans Natàlia Estemírova i dels crims que el van seguir.á

Jonathan Littell es va trobar amb l'avenç desenfrenat de la corrupció, la islamització ultrancera i les tortures, desaparicions i assassinats sistemàtics de tots els qui demostressin la més mínima oposició. Txetxènia, any III' és una crònica de la situació que regna en aquella república oficialment pacificada, en el tercer any de poder de Ramzan Kadírov, l'home fort de Putin.