Aquesta investigació relata un dels episodis més cruents, més ben planificats i al mateix temps més desconeguts de la violència anticlerical a Catalunya durant l'any 1936: l'assassinat de cent setanta-dos germans maristes. Miquel Mir i Mariano Santamaria
expliquen la persecució, el xantatge i la traïció que van patir els maristes per part de dirigents de la CNT-FAI que ocupaven càrrecs de responsabilitat a la Conselleria d'Interior de la Generalitat i en el Govern central de la República.

Els testimonis i les proves aplegades permeten afirmar que alguns governants de la Generalitat de Catalunya estaven al corrent de la persecució i el xantatge de dos-cents mil francs francesos, que va pagar infructuosament la Institució Marista. Aquests diners van ser cobrats per Aurelio Fernández, cap del Departament d'Investigació i de les Patrulles de Control, i secretari general de la Junta de Seguretat Interior de la Generalitat, que els va lliurar a Josep Tarradellas, aleshores conseller de Finances i president del Consell Executiu de la Generalitat.