« Testimoni d'una noia que ha superat una anorèxia, amb una lucidesa esborronadora. »

La jove Maria Cuesta explica tot el procés de la seva anorèxia, començant per la insatisfacció corporal, el perfeccionisme i l'autoexigència
duts a l'extrem, l'obsessió pel pes, la distorsió de la pròpia imatge i la diagnosi mèdica.

Text de contraportada

Dels trastorns de la conducta alimentària, n'han parlat tota mena d'especialistes, però el relat de Maria Cuesta és un document excepcional. Una jove dels nostres dies ofereix el testimoni sincer i honest d'una anorèxia nerviosa, que finalment ha aconseguit superar amb èxit.

Què li passa pel cap a un malalt d'anorèxia o de bulímia? Per quines fases passa l'obsessió mental i la degradació física? Quin paper hi tenen els pares, els germans, els amics? Com se surt d'aquesta espiral autodestructiva?

El relat viu i sensible de Maria Cuesta il·lumina el lector davant d'aquestes i d'altres preguntes. Les vivències de la mare, el pare i la germana de la Maria completen el llibre amb una valuosa perspectiva que sovint ha estat oblidada. La meva anorèxia esdevé, al capdavall, un poderós cant a la vida.