L'agost de 1988, en el sopar de comiat que van fer-li quan va deixar la Conselleria de Cultura, Albert Manent va anunciar a tots els seus col·laboradors i amics "us anticipo que de tot plegat penso fer-ne una crònica perquè quedi constància de l'ingent voluntarisme, de la qualitat humana i de l'anecdotari de la Direcció General de Difusió Cultural". Vint-i-dos anys després, aquí està.

Escrit planerament i "mengívolament", a la Crònica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) es repassen vuit anys d'acció de govern, des de la il·lusió per contribuir a tirar endavant un projecte nacional de reconstrucció. En paraules del mateix Albert Manent: "La meva obra és més una crònica que un assaig, amb elements de memòria personal. El lector hi trobarà visions particulars, detalls, anècdotes i la valoració dels principals personatges que van ésser en primera línia en aquells primers vuit anys del Departament de Cultura".