Després de 35 anys, Al Tall continua mantenint la seua funció social i cívica, a més de l'artística. Els seus components han creat, adaptat i divulgat una música que incita a la convivència i a la participació, a la sàtira, a la ironia, alhora a la reflexió. De fet, sense la intervenció decidida d'Al Tall, hauria desaparegut una part del patrimoni sonor valencià. Tal com afirma Víctor Mansanet en aquest volumá, el grup ha rescatat de les ruïnes de la tradició sonora peces d'un gran valor artístic i documental, a més d'instruments que havien sigu soterrats en el passat més inmediat, ritmes erosionats i gèneres sotmesos a la dura llei del mercat.
Amb Al Tall, el poble valencià recupera el cant espiritual de la senzillesa i la melodia que amera de tradició la nostre cultura. Aquesta formació representa, potser com cap altra, la veu del poble que canta i balla.