L'aprofitament de la mel de les abelles és tan antic com l'existència dels humans. L'intent de domesticar-les va ser una constant fins que l'home va adonar-se de la impossibilitat d'aquest fet. Existia, però, la manera de conviure-hi i obtenir-ne la preuada mel. Naixia, així, l'art de l'apicultura.  Actualment, aquest art continua vigent, encara que no té res a veure amb com les abellaires treballaven anys enrere. L'apicultura moderna o mobilista és una activitat molt diferent de l'anomenada apicultura tradicional.  Els nexes d'unió entre les dues maneres de practicar l'apicultura són les abelles, la mel i la cera però les maneres de tractar les abelles i de l'obtenció de la mel i de la cera són completament diferents. 

Avui dia es desconeix la manera com es practicava l'apicultura tradicionalment, amb pocs recursos, però amb molta imaginació, on la saviesa popular hi jugava un paper molt important. En aquest treball es recupera la memòria d'aquells procediments i es desvelen construccions d'ús apícola que restaven oblidades, de l'existència i l'ús de les quals poca gent en tenia constància.