Després que el papa Bonifaci VII enfeudés a Jaume II el regne de Sardenya, l'illa entra en l'òrbita política catalano-aragonesa a principis del segle xiv. El vincle amb la Corona d'Aragó es reforça a mitjan segle xv, però sobretot són les reformes de Ferran el Catòlic les que modernitzen Sardenya i preludien la integració polític-institucional del regne en la Monarquia composta dels .ustries. Després de sofrir la controvertida destinació de la política imperial de Carles V, la voluntat política de Felip II determina, en la segona meitat del xvi, la consolidació definitiva de la preeminència real i el notable creixement civil de la illa a través de la reforma de les institucions culturals i religioses. Finalitzada l'edat d'or del Cinc-cents, Sardenya -igual que els altres regnes mediterranis- sofreix la crisi general del Sis-cents.