Muriel Barbery esbossa el retrat d'un home i el balanç de tota una vida plena de llums i ombres, i aconsegueix excitar fins al límit les nostres papil·les gustatives.

Text de contraportada

Ens trobem al mateix bloc de pisos del número 7 de la rue Grenelle de L'elegància de l'eriçó, custodiat per la portera Renée. El veí del quart, monsieur Arthens, el crític gastronòmic més important del món, s'està morint a la seva habitació, i un únic pensament el té capficat: «Moriré, i no aconsegueixo recordar aquell sabor que em tenallava el cor». En les poques hores que li queden de vida, viatjarà a través dels sentits a la recerca d'aquell únic sabor oblidat que encarna la veritat primera i última, l'essència dels plaers més purs: el perfum de les sardines a la brasa que cuinava el seu avi, les olors de les platges, els horts i els jardins, els primers licors...
Amb el seu estil ric i una sensibilitat tendra i plena d'humor, Muriel Barbery esbossa el retrat d'un home i el balanç de tota una vida plena de llums i ombres, i aconsegueix excitar fins al límit les nostres papil·les gustatives.