La sorpresa inicial que provoca la paraula “Aicnàlubma” i que desapareix a les primeres pàgines d’aquest llibre és el punt de partida que Joaquim M. Puyal utilitza per fer una visió panoràmica sobre els mitjans de comunicació i el seu efecte cap a nosaltres.

Amb l’experiència d’haver produït i presentat molts programes de referència a la televisió, Puyal ha reflexionat, des de fa anys, sobre el sentit social de l’activitat. Ara, aprofita tot aquest bagatge per donar una visió de la societat i de la responsabilitat dels mitjans en la seva configuració. I per manifestar les raons de les seves preocupacions. 

Joaquim M. Puyal intenta encarar els interrogants. Enfront del corrent actual de debilitar el fonament de servei públic sobre el qual es va desenvolupar la televisió, Puyal ens proposa restituir l’interès de les persones en la prioritat de l’activitat mediàtica. Per això, cal canviar l’actual paradigma de la televisió basat en “el negoci de la indústria” per un de nou, “els drets del receptor”. I situar l’individu, l’ésser humà, al centre del sistema.

En aquest llibre, per primera vegada, el lector trobarà formalitzats els seus drets, en tant que espectador de la televisió gratuïta, segons la proposta que elabora el nostre conegut comunicador.