La particular aproximació de Klabund (pseudònim d’Alfred Henschke, 1890-1928) al gènere de la novel·la històrica arriba a un punt culminant amb Els Borja (1928), una visió tragicòmica de la carrera ascendent i la davallada de la família, assimilada al mite dels centaures que lluitaren contra els déus. Després del relat llegendari sobre els orígens, l’obra se centra en la història de Roderic de Borja, papa Alexandre VI, i els seus fills Cèsar i Lucrècia, amb les figures de Savonarola, Miquel Àngel i Maquiavel com a antagonistes estel·lars; el declivi és representat pel trist paper que s’hi reserva al sant de la nissaga, Francesc de Borja. El coneixement interioritzat de la bibliografia clàssica sobre els Borja i la Itàlia del Renaixement es combina en Klabund amb el recurs a l’anacronisme, a la paròdia i al sacrilegi, que, embolcallats amb un ampli registre literari que inclou peces dramàtiques i poemes, fan escac al mateix concepte de versemblança històrica.