La societat xarxa globalitzada en principi hauria de potenciar les identitats locals i fer disminuir el poder dels Estats. No obstant això, en la pràctica no succeeix d’aquesta manera, i encara menys en el cas de la identitat i la nació catalanes. Aquest immobilisme té una base en els ressorts jurídics i polítics que afermen Espanya, però també en les febleses que fomenta la societat catalana mateixa.
Entre la constatació desinhibida i la invocació constructiva, Miquel de Palol du a terme a Meditacions des de Catalunya una anàlisi implacable d’un país que, en el cas que no reaccioni, està abocat a un declivi inexorable.

“Amb un equip de futbol, un cuiner i dos o tres humoristes mediocres no es posa en marxa cap imaginari capaç de subsistir al costat dels que ja hi ha al món, i que Catalunya importa pel consum quotidià sense consciència del tòxic que es fica a les venes”.