Prats Domingo, Modest
Modest Prats i Domingo (Castelló d'Empúries, 1936) és una de les veus més poderoses i contundents de la cultura catalana. Sacerdot, filòleg i teòleg, ha estat professor al Seminari i a la Universitat de Girona, i ha publicat, amb Josep M. Nadal, Història de la llengua catalana, obra de referència lingüística en dos volums. Ha estat rector a Girona, Medinyà i Vilafreser. És membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i ha rebut la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria en defensa del país. Entre les seves publicacions, a part d'estudis sobre Baldiri Reixach i Jacint Verdaguer, també destaquen treballs sobre l'Església catalana, El futur de la llengua catalana (amb Albert Rossich i August Rafanell), i el volum de proses Engrunes i retalls. 
Sempre que he hagut de viure lluny del país, he pogut comprovar que el català és un animal que s'enyora. Tenim unes arrels fondes, clavades en una terra concreta; tenim la mirada secularment acostumada a un horitzó que cap sencer dins la nina, l'únic horitzó que han vist els nostres avis i besavis; l'única terra que han trepitjat els nostres avantpassats. Som una pobra gent, jornalers i menestrals, però tenim una pàtria.