Quim Español ens sorprèn altre cop. A la veu convincent dels llibres anteriors, hi afegeix ara una inventiva poètica fecunda que li permet tractar de manera persuasiva l’arquetip arriscat del pas del temps i el seu seguici d’estralls —l’assumpte central del poemari, si bé no l’únic. L’autor enraona amb una veracitat que no deixa indiferent. Els poemes narratius de la segona part, en prosa musical, tenen registres diversos però qualitats semblants; són intensos, sovint torbadors, estranyament bells: «parla memorable» que identifica l’alta poesia. 

Quim Español és arquitecte, professor d’arquitectura a diverses universitats i autor de llibres de teoria i crítica arquitectònica. Com a poeta, es va donar a conèixer amb Ultralleugers, premi Carles Riba 1994. El 1998 va guanyar la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona amb L’arbre de la innocència. Més tard, va publicar 70 poemes i Conversa al voltant del llibre 70 poemes i, recentment, el poema narratiu Nadir, que ha estat portat al teatre. Ha escrit també articles i proses breus.