Les raons de l’exili recull una selecció dels articles publicats per Rafael Tasis i Marca durant el seu exili parisenc (1939-1948). La temàtica predominant d’aquestes peces és la situació dura i difícil de la diàspora catalana en el nou context internacional. A manera de contrapunt, publiquem l’assaig Carta a un exiliat català (1965), un text ambiciós —fins ara inèdit— que Tasis va deixar inacabat a causa de la seva mort sobtada a París el 1966. Hi defensava la tesi polèmica que, tres dècades després, l’exili ja no tenia sentit i que s’imposava el retorn a la pàtria. Des d’un catalanisme europeista, Tasis traçava en els articles publicats durant la Segona Guerra Mundial i la immediata postguerra l’impacte cruent de la conjuntura internacional en la catalanitat. Des de l’exili o l’interior, calia un esforç coordinat per garantir la continuïtat de la cultura i la legitimitat republicana. Amb molta més distància crítica, Carta a un exiliat català plantejava, en canvi, la significació que prenia l’exili en el marc d’una evolució profunda de la societat catalana sota el jou del franquisme. Tasis hi postulava que només des de Catalunya estant es podia treballar amb efi càcia per reconstruir nacionalment un país vençut. 


Biografia

Rafael Tasis i Marca (Barcelona 1906 – París 1966) va desplegar una intensa i prolífica activitat literària com a periodista, crític, novel·lista, dramaturg, historiador i traductor. Dirigent d’Acció Catalana Republicana, va implicar-se en l’administració de la Generalitat de Catalunya durant la guerra i, en qualitat de secretari general d’aquest partit, en la política oficial del primer exili. De formació autodidacta, va escriure a les publicacions de preguerra de més prestigi (La Publicitat, Mirador o Revista de Catalunya). Es va donar a conèixer com a novel·lista amb Vint anys (1931). De retorn de l’exili parisenc el 1948, col·laborà de manera assídua en les revistes de la diàspora i, des de fermes conviccions catalanistes, participà activament en la resistència antifranquista. També va actuar sol·lícitament en diversos fronts literaris. Publicà les novel·les Sol ponent (1953), Abans-d’ahir (1956) i Tres(1962), i fou pioner en el gènere policíac amb La Bíblia valenciana (1955),És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral·lel (1960). Com a dramaturg, estrenà Un home entre herois (1956), Gulliver i els gegants (1952) i La maleta (1960). Altres àmbits en què excel·lí foren la divulgació històrica, la traducció de la narrativa francesa i anglesa contemporània, la història i la crítica de la literatura i la història del periodisme.