“No hem vist res, entesos?, va manar ell. I, sobretot, no li explicarem a ningú que ho hem vist, ho va reblar tot seguit alçant la veu, sense saber que, d’alguna manera, era el seu propi cadàver el que acabàvem de veure passar, surant al canal”.

Víctor Campoblanco acaba d’obtenir la llibertat després de complir vuit anys de condemna i ara es guanya la vida apallissant els immigrants morosos que no paguen el lloguer. Parla millor amb els punys que amb les paraules, i comparteix un pis envellit de la plaça del Barco de Girona amb el seu fill, un noi retardat a qui durant tot aquest temps gairebé no ha vist. Junts provaran de refer les seves vides, però tot es complicarà quan l’home que durant la seva absència s’ha fet passar per Campoblanco apareix mort, surant al riu. Pare i fill hauran de reconstruir les passes de l’impostor per intentar aclarir qui l’ha matat i per què i evitar que també acabi amb ells.