Cesta de la compra

La dansa de l'arquitecte

Autor Antoni Pizà

Editorial ENSIOLA

La dansa de l'arquitecte
-5% dto.    24,00€
22,80€
Ahorra 1,20€
No disponible, consulte disponibilidad
Envío gratis
España peninsular
Envío GRATUITO a partir de 19€

a España peninsular

Envíos en 24/48h

-5% dto en todos los libros

Recogida GRATUITA en Librería

¡Ven y déjate sorprender!

  • Editorial ENSIOLA
  • ISBN13 9788493914875
  • ISBN10 8493914878
  • Tipo LIBRO
  • Páginas 580
  • Año de Edición 2013
  • Idioma Catalán
  • Encuadernación Rústica

La dansa de l'arquitecte

Autor Antoni Pizà

Editorial ENSIOLA

-5% dto.    24,00€
22,80€
Ahorra 1,20€
No disponible, consulte disponibilidad
Envío gratis
España peninsular
Envío GRATUITO a partir de 19€

a España peninsular

Envíos en 24/48h

-5% dto en todos los libros

Recogida GRATUITA en Librería

¡Ven y déjate sorprender!

Detalles del libro

A mig camí entre la crítica musical, l’article d’opinió i l’assaig d’ambició intel·lectual, La dansa de l’arquitecte presenta més de dos-cents articles sobre la vida musical en els darrers deu anys: compositors i obres, llibres i polèmiques, educació, plans d’estudis, titulacions i institucions musicals, estrenes de música nova i reedicions de música antiga, relacions entre les arts, pronòstics per al futur de la música i la cultura, música i tecnologia i tants d’altres temes. Tot plegat, es tracta d’un compendi de textos que prenen el pols a la vida musical actual i dibuixen, en conseqüència, un perfil cultural a vegades crític, però sempre esperançador. Escrits amb estil àgil i apassionat, la textura d’aquests escrits és sempre rigorosa i erudita i els lectors que hagin seguit els altres llibres de l’autor no quedaran decebuts d’aquest nou dietari intel·lectual d’un atent observador de la vida musical de Nova York, París, Sant Petersburg, Madrid, Palma... «Pizà pot perfectament començar parlant de Mahler i acabar parlant de Beyoncé, o començar parlant de Bob Dylan i acabar parlant de Glenn Gould, o començar amb Jerry Roll Morton i acabar, finalment i ben ensabatat —elegant, però informal— amb Wittgenstein. Vet aquí la ductilitat del seu estil.» Melcion Mateu, Preàmbul