L'Arquibau e autres nobiliconofatz (ATS 72) A tots junior
Editorial INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS IEO
España peninsular
- Editorial INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS IEO
- Tipo Libro
- Páginas 142
- Año de Edición 1983
- Idioma Occitano
- Encuadernación Rústica
Secciones
OccitanoL'Arquibau e autres nobiliconofatz (ATS 72) A tots junior
Editorial INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS IEO
España peninsular
Detalles del libro
L’Arquibaunobiliconofatz
Pèire Pessamessa
Onze oras passadas de cinc
Maria Roanet
La sopa d’espillas
Miquèu Baris
L’òmi qu’avé esposat una marquesa
Florian Vernet
Albèrt
Michèu Chapduèlh
Los lutins, las chaiòlas e l’ANPE
Miquèu Baris
Lo hadet de la lagúa
Miquèu Baris, professeur de gascon, vice-président de la LGBA : l’association Ligam Gascon deu Baish-Ador
Micheu Chapduelh (prononciar: [sa’dy?j]) es un escrivan e chançonier occitan nascut lo 7 de genièr de 1947 a Agonac en Dordonha ente demòra enquera. Es un daus prumiers escrivans occitans-lemosins a aver utilizat la grafia classica. Participa a la revusda Lo Leberaubre consacrada a la literatura fantastica emb Jan dau Melhau. Son òbra es un boiradís d’umor negre e de fantastic. Escrivet de nombrosas chançons, coma per Joan-Pau Verdier. Presidet longtemps Novelum, la seccion peirigòrda de l’IEO. Es membre del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana.
Pèire Pessamessa (10 de decembre de 1931, a Marselha) es un escrivan, òme politic e romancier occitan contemporanèu en provençau.
Comencèt a escriure dins la revista occitanocatalana Vida Nova e puèi dins la catalana Serra d’Or. Recebèt lo Prèmi Occitània als Jòcs Florals de l’Alguer en 1962. Es tanben critic literari e a realizat divèrsas emissions de ràdio e mai de filmes en occitan. Recebèt lo Prèmi Batista i Roca en 2005. Foguèt cònsol de Buòus (Provença) durant 28 ans. Es dempuèi fòrça temps membre del CAOC occitan que ne venguèt president lo 30 de novembre de 2002.
Florian Vernet (Besièrs, 19 d’abril de 1941) es un lingüista, pedagòg e escrivan occitan. Foguèt professor d’occitan a l’Universitat Pau Valèri de Montpelhièr abans de prendre la retirada en 2006. Es tanben un dels membres de l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber e a l’encòp del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana.
Nasquèt en 1941 dins una familha que l’occitan de Besièrs s’i barrejava amb lo lengadocian meridional. Obtenguèt son Capès d’espanhòl en 1965 e en 1969 se n’anèt cap a Provença per trabalhar al licèu de Brinhòlas. Venguèt puèi, tres ans aprèp, ensenhaire d’occitan dins aquel quite establiment. Mai avant, tre 1975, trabalhèt tanben coma cargat de corses d’occitan a l’Escòla Normala de Draguinhan ont ensenhèt fins a 1988. Publiquèt mantuna de sas òbras en fulheton dins la pagina "Mesclum" del jornal La Marseillaise entre 1992 e 1997. Arribèt puèi a l’Universitat de Montpelhièr e en setembre de 1998 venguèt lo director del departament d’occitan. Sa novèla Vidas e engranatges li faguèt ganhar lo Prèmi Jaufre Rudèl en 2005. En 2011 donèt al Cirdòc una òbra manuscricha suls manlèus del francés a l’occitan.