Fins tindre sarmentoses les mans, amples
com un resguard,
amb dits ferrenys


em llauraré el rostoll.
Que les despulles del blat segat m’assaonin.

Les teues rutines unides a la terra, pare.

Haig d’acomplir-les
mantenint l’acte senzill, el sol
nostre de cada dia.

(Poema III)