Vasya es passava el dia educant-se per ser un nen rus com cal..., fins el dia en què la seva tia li va regalar una petita caixa de fusta, plena de pintures. Vasya va barrejar el vermell amb el groc, després el vermell amb el blau. A mesura que canviaven els colors, sentia una musica... Vasya sentia cantar els colors!
«Vaig veure tots els colors dins del meu cap, eren davant dels meus ulls; línies salvatges, com embogides, que s'esbossaven davant meu.» 
Vassili Kandinski.