Una tarda de juny el senyor Andesmas, ja gran, visita la casa aïllada que acaba d’adquirir per a la seva filla Valérie. La casa, encerclada pel bosc, té vistes al mar i al poble, on se celebra un ball. Andesmas té una cita amb el contractista del poble, Michel Arc, per pressupostar la terrassa que vol construir, al gust de la seva filla: semicircular, a dos metres del precipici de llum. El temps se li escola entre la somnolència i les visites intercalades d’un gos que volta, una nena i una dona. Petites dosis de dramatisme esquitxen la plàcida tarda, una tarda de vent i ombres perfumades per una felicitat dolcíssima i inabastable. Un dolor antic s’esquitlla entre les capcinades d’Andesmas, assegut a la butaca de vímet, al ritme de la música llunyana i els sons que arriben del bosc.

Marguerite Duras convoca un món de sentiments essencials. Administra amb saviesa el narcòtic i el verí narratius, amb un fraseig impecable que captura el temps. El lector caurà en l’embadaliment d’una tarda d’estiu, que desemboca en l’esclat d’una passió latent. Una novel·la commovedora i terrible.