Núria Queraltó Villar neix el 1964 a Barcelona, on des de sempre viu al barri de Sants, llevat d’un parell d’anys que marxa de cooperant a Centreamèrica. Allà coneix l’alfabetització de Freire i mai més pot oblidar l’alegria d’aquells que aconsegueixen llegir i escriure el seu nom per primer cop.

Llegir i escriure, trobar la pròpia paraula, donar nom a allò que ens passa, per dins i per fora, esdevenen, per a ella, neces sitats irrenunciables. Treballadora social, el 2012 les retallades en la  sanitat suspenen el servei on treballa. Practicar l’escriptura de haikus li 
retorna la serenor i l’esperança per a reinventar-se. D’aquesta aparent nit fosca neix el seu primer llibre: Mirada d’Haikú (2013). També participa en el llibre solidari col·lectiu Autisme, trenquem el silenci amb la poesia, amb el poema «Ombres» (2014).

Ara ens presenta el seu segon llibre de haikus, on tria el vent com a fil conductor. No és per casualitat; insubmisa, com la Tramuntana, escull despentinar-se de certeses per a recrear la seva existència.

Recull de 64 haikus en català, distribuïts en 8 apartats, amb la rosa dels vents com a fil conductor. Cada apartat l'encapçala la descripció en primera persona del vent, que “es presenta a si mateix”. Seguidament, ve un dibuix en tinta xinesa que il·lustra la 
característica principal d’aquell vent. I, a continuació, venen 8 haikus relatius al vent (alguns descriuen fenòmens més meteorològics, i d’altres són més simbolics, sobre estats d’ànim o fets quotidians que es poden relacionar amb la “personalitat” del vent).
Amb aquesta estructura, passant pels 8 vents: Llevant, Xaloc, Gregal, Tramuntana, Migjorn, Ponent, Llebeig i Mestral, es reparteixen els 64 El llibre compta amb dos pròlegs. Un de Francesc Mauri, Home del Temps de TV3 i Geògraf; i l’altre d’Anna Maria Villalonga, professora de literatura a la Universitat de Barcelona i escriptora.