A Ouse, nom del riu on es va ofegar Virgina Wolf, fa un pas endavant en la tensió a què sotmet el llenguatge per bastir el seu univers poètic, demostrant, una vegada més, que la llengua està al servei de la poesia i no a l’inrevés, i portant aquesta tensió a uns límits que demostren el seu coratge creatiu, on la possible perplexitat i fugida del lector acomodat no condicionen aquesta aposta que revisa el seu particular món orlandià.

MIREIA VIDAL-CONTE (Barcelona, 1970) ha publicat els llibres Gestual (Pagès, 2005, Premi Recull), Pragari(Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), Anomena’m nom(Pagès, Premi Maria Mercè Marçal), Margarides de fons(Cossetània, 2007, Premi Ciutat de Tarragona), Orlandonatural (2010, LaBreu), 5 cm. -la cicatriu- (Curbet, 2012),Veces (Terrícola, 2015). És la creadora de Com elles, espectacle poètic que reuneix les veus més importants de la poesia escrita per dones durant el segle xx, convertit en una antologia que supera la trampa del gènere per posar al seu lloc, en importància literària, les millors poetes del segle precedent (Lleonard Muntaner, 2017). Ha format part de les antologies: Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo (Raffaelli Editore), El poder del cuerpo (Castalia), Erato. Bajo la piel del deseo (Sial), Màscares i reclams (Curbet ed.); i ha traduït La Casa de la Compassió(Eugénia de Vasconcellos, amb C. Duarte), Pols de vidre (Jordi Carrió), Corrent d’esperits (Brigittte Oleschinski, amb T. Pascual i R. Farrés).