A mig camí de l evocació i de la memòria històrica, Dies
de fel i de magrana és la continuïtat del llibre Tendres
van ser els dies (2002). Amb una delicada prosa, l autor
revela les circumstàncies del pas de la seva adolescència a
l adultesa, coincident amb els darrers anys de la dictadura
franquista i els primers de la Transició. La primera part, ens
endinsa en la intimitat personal de l autor, viscuda entre el
poble de la seva joventut, Arbeca, i la ciutat dels seus estudis
mitjans i superiors, Lleida. La recreació dels duríssims
treballs de la gent humil hi alterna amb la descripció de
la vida de persones singulars, testimonis d una època de
misèria i d esperança. La segona part desvela aquelles lluites
que, en la virulenta agonia del franquisme i en els primers
temps de liquidació de la dictadura, van sostenir-se
a les Terres de Lleida a favor de la cultura i de les llibertats
socials i nacionals, protagonitzades o viscudes per l autor.

Francesc Pané Sans (les Borges Blanques, 1955)
és llicenciat en filologia catalana, ha estat catedràtic
d institut i ha exercit com a professor de
secundària a Lleida. La seva petjada l ha deixat
en el món de l ensenyament, la política i la difusió
de la llengua i la literatura. Guanyador del
premi Ciutat de Mollerussa (1991) de narrativa breu, amb
Una fosca lluna d abril (Columna) i del premi de poesia Miquel
Martí i Pol (1996) amb Hores d olivera, compta amb
altres títols de poemaris: Dames d escorça (2001) i Centre
Històric (2010). En prosa, ha publicat, entre d altres, Discurs
sobre la matèria sensual (Tres i Quatre, 1990), La mà al melic,
amb Marta Alòs (1997), Aromes de luxúria (1999), Tendres
van ser els dies (2002), El vol de les papallones (2012),
Emocions contra la mandra (2013) i Cristall de roca (2014).