Aquest llibre està escrit amb un esperit i una finalitat pastoral. Mossèn Rovira observa que actualment es dóna la tendència a rebre el missatge cristià com un relat interessant, que versa sobre la veritat però que no és la veritat mateixa, que no és una veritat que tingui la força d’arrossegar tot l’enteniment, tota la capacitat de conèixer i d’estimar, i que pugui comprometre tot l’ésser humà. Les paraules d’aquest llibre van encaminades a retornar humilment la versemblança original d’aquest relat.

L’autor ens convida a seguir-lo en les seves reflexions profundes, filades a través de passatges de la Biblia. A mesura que avancem en la lectura, anem descobrint quina és aquesta capacitat que té el relat cristià de captivar-nos amb una contundència i generositat tan absolutes. I això és la fe: creure que Déu és i es comunica, que acaba de trucar a la porta del nostre cor i espera que l’hi obrim. La vida cristiana va prenent la forma d’un encontre secret amb un Déu que vol entrar fins al més íntim de nosaltres per fer que la nostra vida esdevingui un banquet amagat on es trobin el més íntim de Déu amb el més íntim de nosaltres. Aquest és el sopar de Crist on ell és el cap de taula, el servidor i l’amor esclatant i constant, que és l’aliment del banquet.