Coincidint amb el centenari de la visita més llarga que Picasso va fer a Barcelona, després d’haver-se instal·lat definitivament a París el 1904, el Museu Picasso ha organitzat una exposició que, més enllà de ser commemorativa, aporta noves dades a la cronologia vital i creativa de l’artista. El catàleg relata aquesta retrobada de Picasso amb la ciutat ─entre el juny i el novembre del 1917─, i ho fa contextualitzant un conjunt molt significatiu de les obres de la col·lecció permanent del museu, que van ser executades precisament durant aquells mesos, a través de documents fins ara inèdits (la majoria conservats als Arxius Picasso de París) i de la pluralitat estilística i temàtica dels nombrosos dibuixos que omplen tres dels seus quaderns. El Picasso que mostra el catàleg és un Picasso que començava la seva relació amb Olga Khokhlova, que passejava amb ella per alguns dels llocs més coneguts de la ciutat, que visitava els seus amics barcelonins, i que anava al teatre o als toros. El resultat és una monografia rica i suggeridora que ens acosta a un artista que es debatia entre una depuració del classicisme i la pervivència del llenguatge cubista. En definitiva, un Picasso proper, actiu i en permanent transformació.