La nova extrema dreta ha deixat enrere la identificació amb el feixisme històric i mira de normalitzar-se dins del sistema. Tanmateix, els vells continguts feixistes hi són massa presents. L’Europa ultraliberal, lliurada a la globalització, ha nodrit el sorgiment de moviments xenòfobs, ha propiciat la difusió d’un populisme reaccionari. A França, el Front National marca l’agenda política en molts aspectes. Els partits tradicionals es troben en crisi i l’esquerra clàssica coneix una forta davallada.

Segons Enzo Traverso l’auge dels partits post-feixistes, és el símptoma d’un sistema polític en fallida. L’extrema dreta que torna -els nous rostres del feixisme- hauria de fer saltar totes les alarmes en un continent en crisi, marcat per la precarietat, la desigualtat, l’exclusió i els atemptats terroristes. Els espectres del passat pesen fortament en la lectura del present, però cal saber analitzar els signes dels nous temps, no menys perillosos que els d’antany. Traverso analitza lúcidament la significació del post-feixisme, les polítiques identitàries, l’antisemitisme, la islamofòbia i l’islamisme extremista. Alhora, planteja la necessitat d’una gran mobilització social, cultural i política per redreçar Europa en un sentit democràtic, de progrés social i de civilitació.