Aquell Nadal va ser desolador. Manuel Barbero va llevar-se el 24 de desembre del 2013 amb la notícia que un professor d’Educació Física havia estat abusant sexualment d’un dels seus fills. En Manuel, de petit, també havia estat víctima d’abusos, i sabia perfectament el túnel del terror que hauria de travessar en Toni. El primer impuls va ser fer justícia pel seu compte, però per sort es va fer enrere i va decidir que mouria cel i terra per destapar altres abusos soferts en aquella escola i d’altres, i els trauria a la llum pública. Gràcies a ell, el «cas Maristes» està damunt la taula de gent que volia mirar cap a una altra banda. Aquest és el relat en primera persona d’un home que ha ajudat la justícia a fer justícia, i que ha ajudat a molta gent com ell i el seu fill a aixecar el cap i tirar endavant sense sentir-se culpables d’haver-se creuat amb el dimoni. «Innocència i despreocupació. La millor etapa de l’ésser humà. La infància com a síntesi de tendresa i d’amor. És una sentència amb peus de fang. Hauria de ser d’acer. Que els ho preguntin a tots aquells que es limiten a sobreviure-hi, a la infància. Pregunteu-m’ho.»

MANUEL BARBERO era un absolut desconegut fins fa pocs anys, quan va començar la seva croada particular contra una de les trames d’abús infantil més greus de la història europea. Va néixer a Motril l’any 1971, en una família obrera de vuit germans. Actualment, dirigeix l’associació Mans Petites de suport a les víctimes i familiars d’abusos a menors.