En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és una societat sense govern, jerarquies o institucions autoritàries. Fent recerca, en Shevek es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d'enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n'hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d'Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres.
Els desposseïts d'Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme, el pacifisme i l'ecologisme, i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi. Una novel·la imprescindible, d'una profunda crítica social i política, escrita amb l'habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin. Premi Nebula a la Millor Novel·la, 1974. Premi Hugo, 1975. Premi Locus, 1975. Premi Prometheus categoria Saló de la Fama, 1993.

El que fa única a Le Guin és la magnitud i la complexitat de la seva mirada: aquesta dona té literalment el cosmos al cap. [...] Els desposseïts dibuixa un fresc colossal de les ambicions socials, dels somnis de justícia, de l'ànsia de poder i de les formes possibles de govern. Rosa Montero - El País.

Els desposseïts és, doncs, ciència-ficció sense homenets verds, més aviat amb un sentit de l'anticipació que desenvolupa una crítica sociològica global i d?esperança revolucionària. -Blog du peupl

Solidesa és la paraula que descriu Ursula K. LeGuin. Contràriament a les trames fluixes, les sintaxis barroeres i els personatges predictibles d'una gran multitud de novel·les de ciència-ficció, Els desposseïts de LeGuin perdurarà en el temps. (...) L'èxit més impressionant de LeGuin és aconseguir que la societat d?Anarres sembli plausible i versemblant. (...) El llibre, escrit amb una prosa sòlida i sense absurds, és tan persuasiu que hauria de posar fre a la creació d'utopies prescriptives en els pròxims 10 anys com a mínim.
The New York Times Books, 1975

El que fa única a Le Guin és la magnitud i la complexitat de la seva mirada: aquesta dona té literalment el cosmos al cap. Rosa Montero - El País.

Obra extraordinària, Le Guin ha creat una societat que funciona perfectament amb un detall exquisit.
Baird Searles.

Un llibre escrit a la perfecció, composat a la perfecció.
Theodore Sturgeon.