Aquest llibre intenta aproximar-se a la realitat social, política, cultural i literària del règim franquista i del període de la transició. Gràcies a la revista Canigó (1954-1983), fundada pel figuerenc Xavier Dalfó i Hors, descobrirem els principals esdeveniments culturals, sobretot a l'àmbit de la literatura escrita en català, no solament a Catalunya, sinó també al País Valencià. Així, l'intent de comprensió d'aquesta realitat històrica es troba determinat per les coordenades temporals (la dictadura franquista) i espacials en què sorgeix la publicació (els Països Catalans).

L'objectiu és, per tant, aprofundir precisament en les bases fundacionals de la revista Canigó (1954-1983). Fer visible una realitat catalana que no tenia cabuda en la resta de mitjans de comunicació de l'època. La supressió de la presència pública del català durant els primers anys d'aquesta etapa del franquisme fa que Canigó se centre en qüestions bàsicament culturals, això implicà la lluita de la revista per recuperar la cultura catalana pròpia.

La publicació, independent del Movimiento i de l'Església, va representar en aquell moment de postguerra un alè d'aire fresc i de llibertat enmig de l'opressió del règim franquista.

Pròleg.
1. El naixement de la revista Canigó.
2. Primera etapa: Canigó mensual. La lluita per una cultura catalana pròpia.
3. El canvi d'edició. Noves línies periodístiques del setmanari Canigó (1971-1974).
4. La professionalització definitiva de la revista Canigó: l'etapa de Barcelona (1975-1983).
Conclusions.
Bibliografia.
Webgrafia.