Si, Acepto
Esta web utiliza cookies para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios. Si continúa navegando consideramos que acepta su uso. Leer más

Dos viatges

Dyakonova, Xènia
Dos viatges

Dos viatges

Dos viatges

Dyakonova, Xènia
15,00€
Disponible

No és, sens dubte, casual que d?aquest llibre m?espurnegin sobretot els poemes rimats: en el moment en què la poesia catalana es podia plantejar el problema que, respecte a la francesa, exposà Louis Aragon a «La Rime en 1940», ja en feia prou d?intentar existir amagadissa, perquè, com deia Mi?osz de la Polònia dels temps sovietitzats, a C...
[Leer mas...]

Editorial
ISBN13
ISBN10
Tipo
Páginas
Año de Edición
Idioma
Encuadernación



No és, sens dubte, casual que d?aquest llibre m?espurnegin sobretot els poemes rimats: en el moment en què la poesia catalana es podia plantejar el problema que, respecte a la francesa, exposà Louis Aragon a «La Rime en 1940», ja en feia prou d?intentar existir amagadissa, perquè, com deia Mi?osz de la Polònia dels temps sovietitzats, a Catalunya, el 1940, «el pensament era lliure per la senzilla raó de trobar-se absolutament prohibit». Això ajornà un debat sobre la mètrica i la rima catalanes que ja es trobava pendent d?ençà que, a la darrera estrofa de Canigó, Verdaguer (hi ha algú amb més autoritat?) feia rimar Déu amb Pirineu, per posar un sol exemple. Ajornat a causa de dues guerres (recordem que, precisament en aquell moment, Josep Carner publica, a Mèxic, el poema «Esplai en 1941»), ara el debat és finalment encetat per autors com Enric Casasses o Josep Pedrals, tan afins i alhora tan diferents. No solament l?edat, sinó també la condició inicial d?al·lòfona (en el sentit que hi donava Francesc Vicens), permeten a Xènia Dyakonova d?actuar aquí amb subtilesa i llibertat alhora.


Aquest recull, tanmateix, no és un simple, discret i elegant ventall de rimes enginyosament mnemotècniques: és, també, el flaix calidoscòpic dels instants que fan les nostres vides, arrabassats pel poema per una inventiva profunda, constant, àgil i seriosa, perquè ja sabien els grecs que els poetes són els intèrprets dels déus. L?aparent lleugeresa irònica cela la més abissal recerca. Cada poema és el trencadís d?una arquitectura enjoiada i simplicíssima en la deliberada reverberació de l?instant encalçat pel vers, i d?aquest mosaic en neix un dibuix que té la cara de tots nosaltres, és a dir, de la vera poesia.