L’epopeia d’una família catalana al llarg de més d'un segle

¿Què fa que algú decideixi anar-se’n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que se’n va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des d’un poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l’exaltació de la República, la derrota de la guerra i l’experiència de l’exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l’arrelament a la terra.

La casa dels avis forma part d’una ambiciosa trilogia—juntament amb Un home que se’n va i El retorn dels Bassat— sobre l’emigració i la identitat, però és també una visió diferent, des la perspectiva d’una família concreta, de la història catalana al llarg de més d’un segle: des de l’arribada d’un avantpassat napolità per participar a les guerres carlines fins als esdeveniments de l’octubre del 2017 i el dia d’avui.

Biografía del autor
Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) és periodista i escriptor. Ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, l'Avui i TV3 i ha col·laborat en altres mitjans, entre els quals El Periódico, El País, El Temps, Catalunya Ràdio i Com Ràdio. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. També ha estat professor de Ciències de la Informació a la UAB. La seva carrera literària inclou obres com ara Evangeli gris (1982), País d'Itàlia (1983), Les illes grogues (1987), Memòria del traïdor (1996), La claror de juliol (1996) , La derrota de l'àngel (Premi Carlemany de novel·la 2004), Tenim un nom (Premi Premi Ramon Llull 2010), que ja forma part del catàleg de labutxaca, i ara, també, Moon River (2011).Web de l'autor:  www.villatoro.cat