Notícies de la Confederació, viatge al país que hauria pogut ser

L’autor es pregunta quina hauria pogut ser la història dels Països Catalans els darrers segles si la Corona d’Aragó o catalanoaragonesa continués existint avui dia i, a més, separada i independent de Castella. En aquesta ucronia la Corona d’Aragó s’aferma com a Confederació d’estats i es manté independent de Castella perquè, després de la mort de Ferran II el Catòlic, el tron passa a Joan III, el fill que va tenir amb Germana de Foix.

En aquest món alternatiu “Espanya” només és com s’anomena la península ibèrica; Catalunya Nord mai ha estat annexada a França; no hi ha debat “identitari” perquè la normalitat és l’existència de la Confederació dels territoris de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Aragó; el nacionalisme banal és el nacionalisme català i ningú es planteja cap altra possibilitat; tal com va passar a Portugal, l’ús del castellà com a llengua de cultura hauria estat una moda passatgera i el català seria una llengua normativitzada ja al segle xviii i plenament normalitzada, no s’hauria ni produït la Renaixença, Fabra s’hauria limitat a tasques lexicogràfiques, mentre que a l’Aragó es parlaria aragonès...

Gairebé tot seria diferent de com ho vivim avui, però tot seria lògic perquè sempre hauria estat així. Us convidem a viatjar, sense prejudicis, a aquesta nova realitat que posa en qüestió el que avui considerem “normal”.

Ucronia, assaig o història?

Ens trobem davant d’un llibre que és difícil d’encaixar en els prestatges típics de les llibreries: el llibre podria anar a la secció d’història perquè l’autor fa un repàs de la història dels territoris de la Corona Catalanoaragonesa des dels seus orígens, per tant el podríem incloure a la col·lecció de Memòria de Voliana, però és també assaig ja que l’autor no es limita a narrar els fets sinó que fa interpretacions i hipòtesis, per això l’hem inclòs a Entrevol, la col·lecció d’assaig; finalment també és una ucronia perquè crea un món paral·lel o en paraules del mateix autor: “una mena de joc de simulació consistent a intentar comparar la nostra història i la nostra situació present amb les que podrien ser si un cert fet del segle xvi hagués passat d’una altra manera”. Per això també encaixa en la literatura de Retorn al sol.

Ucronia

La literatura ucrònica és un viatge al passat per canviar un fet que fa que el futur sigui diferent a com l’hem viscut. En aquest llibre trobem al final un índex de noms en què al costat dels noms històrics coneguts n’apareixen d’altres com ara: Alfons I, comte d’Urgell, Batalla del Jarama, Confederació Llibertària del Treball, El Duet Dinàmic, Diputació provincial de Perpinyà, Llibreria francesa de Perpinyà, Pont aeri Barcelona-València, Real Institut d’Estudi (RIE) o Universitat d’Estiu de Prada (UEP). Alguns noms ens recorden a realitats actuals que són ben diferents en aquell món ucrònic.

Xavier Deulonder i Camins, nascut a Barcelona el 1965, és historiador i bibliotecari. És autor, entre altres, de les següents obres: La posta de sol d’Espanya (2005), Les llengües a la República de Catalunya (2015), A l'ombra del Mur de Berlín: l'Europa de l'Est sota el comunisme (2016), França i Catalunya (2017), Els Borbó a la guillotina: la fi de la monarquia a França (2018), Norton I Emperador dels EUA i protector de Mèxic (2018), Segur que Colom era català?: les raons per dubtar-ne (2018), I si Hitler hagués guanyat la guerra?: el món de Fatherland (2019), Història dels Balcans (2019), La Guerra Peninsular, o Guerra del Francès (1807-1814) (2019), La llavor del mal: com va ser possible el III Reich (2020).