Biografía del autor
Josep-Lluís Navarro Lluch (València, 1960) és catedràtic de valencià a l?IES Lluís Vives de València. Va ser Coordinador del SSV (Seminari de Sociologia de València, 1989?2001), dirigit per Lluís V. Aracil, on va esbossar i posar en comú el seu projecte L?Edifici de les Llengües, que amb els anys ha anat desplegant i compartint en classes, congressos, grups de professors, tallers, seminaris, presentacions, conferències i cursos.

L’autor proposa aquest model de l’Edifici com a alternativa global per a la reconstrucció de les ciències del llenguatge, i en el terreny editorial, projecta desplegar-lo en la sèrie “L’Edifici de les Llengües”, el primer volum de la qual, Teoria lul·liana de la comunicació, es va publicar el 2016 en aquesta mateixa col·lecció. El segon volum de la sèrie és aquest.

L’autor afirma: “Dues zombis recorren el món, embrutant i embrutint el saber sobre el llenguatge. Aquestes mortes vivents es disfressen amb els noms de lingüística i sociolingüística, mots que les fan semblar molt científiques, però en el fons són dues impostures intel·lectuals i dos reduccionismes: llenguatgisme i sociollenguatgisme”.

En Teoria lul·liana de la comunicació (Voliana, 2016),  primer volum de la sèrie L’Edifici de les Llengües Josep-Lluís Navarro Lluch ja va desmuntar la lingüística zombi amb l’ajuda de Ramon Llull i de la molècula de la comunicació. La metàfora de la molècula es desplega en aquest segon volum de l’Edifici, on l’autor rescata i actualitza la gramàtica clàssica i el paradigma jeràrquic, com a alternativa al llenguatgisme.

Després s’enfronta a l’altra morta vivent, la sociolingüística degradada o sociollenguatgisme, i en desfà els errors i confusions, reprenent el somni aracilià d’una Revolució Sociolingüística i oferint els fonaments de la sociolingüística general a partir de la metàfora estesa de la malla social.

L’objectiu és reconstruir l’estudi del llenguatge amb un nou paradigma o matriu epistèmica que integri Gramàtica i Sociolingüística, tal i com l’autor simbolitza amb el diagrama de la Tetractys del llenguatge (vegeu la portada), on fa encaixar les metàfores de la molècula lul·liana i la malla araciliana.